Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires

jueves, 15 de noviembre de 2012

Contra els ajustos estructurals i la carestia de la vida, expropiem el capitalisme patriarcal

piquete feminista #14N
més fotos aquì

[CAT]
Contra els ajustos estructurals i la carestia de la vida, expropiem el capitalisme patriarcal

Estem decidides a plantar cara al robatori. Al robatori dels bancs que han generat un deute il·legítim que estem pagant totes i tots; dels governs català i espanyol que destrueixen els drets socials i regalen les nostres vides a bancs i multinacionals; que alliberen a lladres com Rato, Urdangarín, Millet i
Alavedra, i amnistien el frau fiscal mentre ens pugen l’IRPF, l’IVA i els preu dels transports públics; de les grans superfícies i el lobby agroalimentari, que s’embutxaca milions de dòlars tot especulant amb el
preu dels aliments, espoliant terres, destruint les xarxes de distribució d’aliments l’agricultura de subsistència amb el que les dones produïm fins el 80% dels aliments als països del Sud i el 50% al Nord.
Com les dones de la revolta contra els preus del pa del gener de 1918, que aturaren Barcelona expropiant fleques, comerços, vaixells i carboneries, tancant botigues, teatres i cafès, aturant tramvies, nosaltres plantem cara a la carestia de la vida i expropiem als responsables. Perquè això no és una crisi,
sinó el sistema capitalista i patriarcal, fem vaga laboral, social, de cura i de consum.
Expropiem aquests bens de primera necessitat per exercir els drets econòmics que ens roben cada dia els responsables de l’estafa. No devem, no paguem, de nosaltres depèn. Som la meitat del món i podem girar la truita.
Revoltem-nos!
Estem fartes de treballar explotades pel mercat, l’estat i la societat. Abans del crack financer, les dones ja estàvem en crisi: érem el doble d’aturades, sobrevivíem treballant a l’economia submergida o en feines assalariades en condicions de discriminació i precarietat, amb un 32% menys de sou, amb contractes de treball temporal i parcial, amb més risc de ser acomiadades i de patir assetjament laboral i sexual. El mercat de treball pensat per a treballadors a jornada completa durant 40 anys de la vida, ens considera les úniques responsables de la llar i de la cura de criatures, familiars grans o persones que
necessiten atencions a la família i ens expulsa de diverses formes perquè fem aquest treball sense cost per les empreses, cobrant menys prestacions d’atur i menys pensió: som la mà d’obra de reserva I prescindible. La societat i l’estat també ens endossen tot el treball domèstic, reproductiu i de cura que
fa possible les vides humanes i no apareix a les estadístiques perquè no es considera activitat econòmica: les dones dediquem més de 4,7 hores diàries a les tasques reproductives i de cura mentre els homes no n’assumeixen ni dues. Les mares assalariades porten vides insostenibles per una conciliació de la vida personal, familiar i laboral que les aboca a fer dobles jornades, la laboral i la
familiar; el 99% de cuidadores de persones amb diversitat funcional a qui l’estat donava un infrasalari per aquesta tasca, ni tan sols l’han cobrat ni el cobraran per la tisora de les retallades, i les treballadores i cuidadores domèstiques professionals treballen amb sous de misèria i sense dret a l’atur ni a fer vaga.
Estem fartes de veure com les retallades i els ajustos estructurals ens roben la vida. Les retallades en salut i educació públiques ens imposen més treball de cura: atendre familiars que es recuperen d’una operació a casa; acompanyar-los a centres mèdics fora del barri degut al tancament de CAPS i hospitals;
preparar el menjar a les criatures per subsidiar la tisorada als menjadors escolars... Ens estan deixant sense feina perquè som majoria entre el funcionariat, ens retiren les ajudes per a persones en situació
d’exclusió social, quan un 52% de les perceptores som dones. A les que som migrades i hem pagat impostos treballant en les feines que no volia ningú, ens toca el retorn ‘voluntari’ als nostres països d’origen, dels que marxarem fugint de la pobresa provocada per ajustos estructurals i polítiques
comercials desiguals i capitalistes; les que no tenim papers hem perdut el dret a la assistència sanitària I hem de pagar-nos els avortaments i les cesàries perquè el govern espanyol i català no ens consideren
persones amb drets. Ara el govern espanyol vol reformar la llei d’avortament per controlar com es produeixen noves vides humanes explotables i negar-nos el dret a decidir sobre el nostre cos: a les heterosexuals, a les lesbianes estigmatitzades i perseguides per insubmises a la sexualitat i la família heteropatriarcal; a les transsexuals i transgènere a qui la ciència tracta com a malaltes i la crisi ha arrabassat el dret a accedir a operacions sanitàries i recursos hormonals.


AUDIO

#14N: Assemblea de feministes per la vaga general, social, de consum i del treball de cura


[CAST]
Contra los ajustes estructurales y la carestía de la vida, expropiamos al capitalismo patriarcal

Estamos hartas de trabajar explotadas por el mercado, el estado y la sociedad. Antes del crack financiero, las mujeres ya estábamos en crisis: éramos el doble de paradas, sobrevivíamos trabajando en la economía sumergida o en trabajos asalariados en condiciones de discriminación y precariedad, con un 32% menos de sueldo; con contratos de trabajo temporales y parciales; con más riesgo de ser despedidas y de sufrir acoso laboral y sexual. El mercado de trabajo, pensado para trabajadores a jornada completa durante 40 años de la vida, nos considera las únicas responsables del hogar y del cuidado de niñ@s, familiares mayores o personas que necesitan cuidados, y nos expulsa de diversas formas para que hagamos ese trabajo sin coste para las empresas, cobrando menos prestaciones de desempleo y menos pensión: somos la mano de obra de reserva y prescindible. La sociedad y el estado también nos endosan todo el trabajo doméstico, reproductivo y de cuidado, que hace posible las vidas humanas y no aparece en las estadísticas porque no se considera actividad económica, y las trabajadoras y cuidadoras domésticas profesionales tienen sueldos de miseria y condiciones de trabajo abusivas. Las madres asalariadas llevan vidas insostenibles por una conciliación de la vida personal, familiar y laboral que resuelve las tensiones entre el empleo y el hogar cargándolas sobrelas mujeres; el 99% de cuidadoras de personas con diversidad funcional a quien el estado pagaba a un infrasalario por esta tarea, ni siquiera lo han cobrado ni lo cobrarán por la tijera de los recortes. Y las mujeres dedicamos más de 4,7 horas diarias a las tareas reproductivas y de cuidado mientras los hombres no asumen ni dos.Estamos hartas de ver cómo los recortes y los ajustes estructurales nos roban la vida. Los recortes en salud y educación públicas nos imponen más trabajo de cuidado: atender a familiares que se recuperan de una operación en casa; acompañarles a centros médicos fuera del barrio debido al cierre de CAPS y hospitales; hacer la comida de l@s niñ@s para subsidiar el tijeretazo en los comedores escolares... Nos están dejando sin trabajo, porque somos mayoría entre el funcionariado, nos están quitando las pensiones para personas en situación de exclusión social, cuando un 52% de las perceptoras somos mujeres. A las que somos migradas y hemos pagado impuestos trabajando en los trabajos que no quería nadie, ahora nos toca el retorno 'voluntario' a nuestros países de origen; las que no tenemos papeles hemos perdido el derecho a la asistencia sanitaria y tenemos que pagarnos los abortos y las cesáreas porque el gobierno español y catalán no nos consideran personas con derechos. Ahora, el gobierno español quiere reformar la ley de aborto para controlar cómo se producen nuevas vidas humanas explotables y negarnos el derecho a decidir sobre nuestro cuerpo: a las heterosexuales, las lesbianas estigmatizadas y perseguidas por insumisas a la sexualidad y la familia heteropatriarcal, a las transexuales y transgénero a quienes la ciencia trata como enfermas y la crisis ha arrebatado el derecho a acceder a operaciones sanitarias y recursos hormonales.Estamos decididas a plantar cara a este robo. Al robo de los bancos que han generado una deuda ilegítima que estamos pagando todas y todos; al robo de los gobiernos catalán y español, que destruyen los derechos sociales y regalan nuestras vidas a bancos y multinacionales, que liberan a ladrones como Rato, Urdangarin, Millet y Alavedra, que amnistían el frau fiscal mientras nos suben el IRPF, el IVA y el precio de los transportes públicos; al robo de las grandes superficies y el lobby agroalimentario, que se embolsan millones de dólares especulando con el precio de los alimentos, expoliando tierras, destruyendo las redes de distribución alimentaria y la agricultura de subsistencia con la que las mujeres producimos hasta el 80% de los alimentos en los países del Sur y el 50% en el Norte. Como las mujeres de la revuelta contra los precios del pan de enero de 1918, que paralizaron Barcelona expropiando panaderías, comercios, barcos y carbonerías, cerrando tiendas, teatros y cafés, parando tranvías, plantamos cara a la carestía de la vida y expropiamos a los responsables . Porque esto no es una crisis, sino el sistema capitalista y patriarcal, hacemos huelga laboral, social, de cuidado y de consumo. Expropiamos estos bienes de primera necesidad para ejercer los derechos económicos que nos roban cada día los responsables de la estafa. No debemos, no pagamos, de nosotras depende. Somos la mitad del mundo y podemos darle la vuelta a la tortilla.
¡Rebelémonos!
# 14N: Asamblea de feministas por la huelga general, social, de consumo y de cuidados

No hay comentarios:

Publicar un comentario